De la lluna de Valencia o de com escriure una entrada absolutament intranscendent, tot mirant-me el melic, per tal d'actualitzar un blog en hivernacio

Sempre he estat una persona, a ulls dels altres, mes aviat despistada. Jo, mes que despistada, crec que el que passa es que m’acostumo a concentrar en temes diferents a la majoria de gent, mentre que altres aspectes practics als que els altres presten mes atencio pot ser que jo els deixi una mica de banda. Mes d’una vegada se m’ha dit que visc al mon de les idees -ideies, que en deia la meva avia, al cel sia. Tot i que ella mes aviat em deia que sempre estava a la lluna de Valencia. Aquesta expressio despertava en mi una gran curiositat i desencadenava una nova serie de divagacions. No podia evitar imaginar-me com devia ser aquesta lluna tan especial: jo la pensava grossa i rodona, amb un tint entre groc sepia i daurat, com les dels dibuixos animats japonesos, ocupant unes tres quartes parts de l’horitzo. Havent crescut amb la televisio, em semblava evident que, per tal d’evitar que els espectadors –en aquest cas jo- perdessin la perspectiva, no podia ocupar mes espai, ja que, al ser rodona, si decidia fer-se mes grossa sobreeixiria de la pantalla. Aixo, en algun punt de la meva vida, em va fer adonar de com en la meva imaginacio visualitzava fets i imatges com si fossin una pel.licula o un programa de televisio, de manera que a partir d’aquell moment maldava, infructuosament, per intentar entendre com devia representar-se allo imaginat una persona que no hagues conegut cap d’aquests mitjans audiovisuals -a dia d'avui encara no ho he esbrinat, pero es una manera prou entretinguda, si be prou estupida, de passar l'estona.
Potser si que la meva avia, al cel sia, tenia rao, i que soc propensa a les divagacions – somiatruites, en diria ella: aquesta expressio em resultava especialment atractiva poc abans de l’hora de sopar (literalment començava a somiar-les mentre esperava que em cridessin a taula).

I aixo es tot per avui, adeu cha!

P.S. Si algu esperava trobar algun tipus d'informacio minimament interessant en aquesta entrada es que no us heu ni molestat a llegir el titol (cosa que puc entendre, perque es gairebe tan llarg com la propia entrada, i perque hi ha un limit de caracters, que sino ho seria mes. Pero estaveu avisats!).